10/8/13

Etapa 2: Castellars - La Torre de Cabdella

Dades tècniques de l'etapa:

Desnivell positiu acumulat: 1250m
Distància: 36Km
Temps sobre la bici: 3h 15 min



La jornada comença amb un esmorzar contundent. Cereals, pa amb melmelada i torrades amb embotit. Hem d'engolir fort que en teoria fins a l'hora de sopar no menjarem massa res. Avui ens espera una etapa curta, en quant a quilòmetres, però amb el passatge del coll de l'Oli, potser el més "dur" o de més mal fer de la travessa.

Sortim de Castellars amb les bicis brillants i el dia comença amb pujada tiessa direcció a Erta. Abans del coll de la Peranera primera punxada de la jornada, comencem bé. Del coll fins a Erta i Sas pla i baixada i bones vistes i una mica de rasca. Després enfilem el coll de Sas, curtet amb 4 paelles, on ens creuem amb molta gent que estan fent la transpirinenca.



Baixada cap a les Eslegsies, amb bona part de la baixada asfaltada i comença la pujada del dia direcció Castellnou d'Avellenós. Primer és una pujadeta per carretera que de cop es converteix en pista de terra i comença a marcar unes paelles ben tiesses amb pendents superiors al 10%. Aquí necessitem fer parada tècnica sota un arbre, doncs la calor apreta fort i acabarem de pujar. Just abans d'arribar al poble, o més ben dit 4 cases, agafem un corriol que surt a mà dreta després d'una paella que ens condueix directament al Coll de l'Oli (1.527m), fent més del 50% d'aquesta última pujada a peu.



El coll de l'Oli i la porta de pas a la Vall Fosca, i si per arribar-hi hem tingut de suar la cansalada fent-ne la major part a peu, per sortir-ne i arribar a Aguiró (primer poble que trobem), la situació és encara més dramàtica i ens fa suar de valent. Abans del poble però el merescut banyet del dia!




Un cop arribat al poble, ja només queda seguir pendent avall per la carretera cap a Astell i la Torre de Cabdella, on tenim reserva al alberg, i on arribem molt més aviat del que crèiem i el que havia de ser un entrepà per fer passar la gana, s'acaba convertint en un bon plat de pasta!

Més tard arriben els fenomens que vam conèixer a la primera pujada de Vilaller, el Roberto i el Ramón, amb qui ens engresquem a fer unes partidilles de poquer apostant fort.